Guia per comentar textos filosòfics

Post del professor de Filosofia de la UB Gonçal Mayos per aprendre a comentar textos filosòfics. 

Publicat al seu bloc MacroFilosofia amb data: 11-09-2015

COMENTAR TEXTOS

Cal reconèixer sense dogmatisme que no hi ha cap ciència reconeguda unànimement del comentari de text i que se’n sol valorar positivament la creativitat. Però suggereixo la següent estructura del comentari de text, ja que pot ajudar a expressar i incloure de la manera més ordenada possible tot el que s’espera que hi hagi en un comentari de text. Facilita recordar les coses que se saben, cercar les que encara no es dominen, estructurar-les lògicament i exposar-les d’una manera ordenada. Potser fins i tot pot ajudar a clarificar, estructurar i millorar les pròpies idees sobre la temàtica i el text en qüestió. Cal distingir les següents parts d'un comentari de text:

1.     Títol que poseu al vostre comentari. Ha de tenir valor conceptual, ha d’introduir i dirigir ja la lectura de la vostra interpretació del fragment. Ha de ser creatiu i suggestiu, mai no ha de ser del tipus: “Comentari de ....”. Aquí és primordial la imaginació, la força expressiva i la capacitat de síntesi.

2.    Índex.  Pot tenir similar estructura al present post: ha d’estar numerat, ha de ser clarament llegible i ha de ser prou destacat. Si hi ha exposició oral, s’hi ha de fer esment, no com un apartat i burocràticament, sinó com l’avanç orientatiu del que vindrà: “primer tractaré... després...”

3.    Estructuració interna del fragment a comentar.  S’ha d’indicar breument però de forma molt clara: el començament i el final de cada una de les parts (ex. de “tal... a tal” l’autor comença criticant al seu mestre. De “tal ... a tal” reivindica la posició contrària. De “tal ... a tal” fa la seva pròpia proposta. I finalment de “tal ... a tal” conclou els avantatges que aquesta darrera tindrà pel futur). Aquí es tracta de posar de manifest l’estructuració lògico-argumentativa (inclús sintàctica o semiòtica) del fragment. Es tracta d’atendre sobretot amb quin ordre lògic o retòric s’argumenten les coses i quina funcionalitat tenen dins del text. En la resta d’apartats més aviat heu d’atendre al contingut, aquí sobretot a la forma. Opino que val més emfasitzar fins el detall l’estructura (sense exagerar, però), que limitar-se als trets més essencials. Per tant i en el possible, cal evitar les estructuracions tòpiques i banals del tipus: plantejament, nus i desenllaç. Per contra, s’ha d’evitar (si teniu interès en despistar al lector) que l’excés de detalls faci perdre la claredat i coherència de l’estructura essencial.

4.    Determinació de qui parla i a qui es dirigeix. En la mesura del possible i amb la màxima precisió (però sense caure mai en l’error flagrant!) cal explicitar qui assumeix la paraula en el text (sovint clarament distingible de l’escriptor “material”, per entendre’ns: Sòcrates o Plató). També cal destacar qui era el públic a qui anava dirigit originalment i, per tant, la circumstància i intencionalitat del text en qüestió. També convé situar-lo dins del corpus de l’autor i –si cal- especificar-ne l’època a què pertany.

5.    Tesi interpretativa que feu servir en el vostre comentari (p.e.: L’autor proposa un canvi de perspectiva en teoria del coneixement que permetrà solucionar els problemes..., en concret...). Ha d’anar molt més enllà d’un resum. No és de cap manera ni simplement la determinació del tema tractat en el text, sinó destacar les qüestions o problemes filosòfics que s’hi tracten, alhora que la tesi que s’hi defensa. Si cal, també cal distingir rigorosament la interpretació personal que vosaltres en voleu donar.

6.    Argumentació justificativa de la vostra tesi interpretativa (5). Evidentment s’ha de fer en funció de la situació i estructuració analitzada en (3) i del que volem concloure en (7). P.e.: L’autor té raó en què..., perquè com sabem... i això ho va demostrar... coincidint amb..., com també va exposar el pensador... quan va dir... etc.).

Recomano que, sense repetir massa (3), es comenci contextualitzant l’obra i el seu contingut. No ho hem posat això com un apartat independent perquè no es tracta d’un tràmit o un mer exercici memorístic, sinó d’exposar allò que va amb el text (el con-text o co-text), que l’explica i el fa entenidor. Cal tenir en compte que el context rellevant per a cada text pot ser molt divers, encara que siguin de la mateixa època, país o, inclús, del mateix autor! Sempre evitant errors flagrants (aquest és el gran perill de voler “enrotllar-se”), cal exposar concisament i amb la màxima objectivitat la situació i relació del fragment i del seu tema central dins de l’obra a què pertany (p.e. és un fragment del capítol... de la Crítica de la raó pura d’I. Kant, on introdueix la seva famosa tesi de la “revolució copernicana” en teoria del coneixement, que és clau per a...). També cal situar i contextualitzar breument el text i l’autor dins del panorama de la història de la filosofia o, fins i tot, de la humanitat (se suposa que és un text important!, oi?).

S’ha de prescindir de la biografia estereotipada, en tot cas només algun aspecte puntual especialment rellevant, cercant no cansar aquí al lector amb obvietats (això inclús es pot apuntar si hi ha exposició oral). En canvi, cal destacar les pròpies lectures que demostren un coneixement rigorós però també gran obertura de mires. Amb el màxim de precisió (i sent conscient que, si és una prova, el comentari de text serveix per avaluar la vostra capacitat reflexiva i docent), s’ha de clarificar el significat de les més complexes paraules i expressions de l’autor.

7. Conclusió. És optativa però molt aconsellable, ja que demostra maduresa, creativitat, cultura general i que se saben treure les conseqüències globals de l’analitzat. Per això, aquí l’estil ha de ser més lliure i personal que en els apartats anteriors (on cal ser molt objectiu).

Aquí es tracta d’arrodonir tot el tema o comentari, per això la conclusió (7) ha d’estar en íntima relació amb el títol (1) i amb la tesi proposada en (5). No obstant això, mai no s’han de repetir tal qual, sinó que cal una nova redacció fent servir expressions pròpies i cercant les conseqüències més globals del tema.

Entre les conclusions interessants no us oblideu d’avaluar la vigència o rellevància en l’actualitat de la qüestió tractada en el text i –cal distingir-ho- de la tesi que el seu autor hi defensa. Evidentment, per a dur a terme l’anterior, cal recordar la contextualització feta del fragment en el conjunt de l’obra de l’autor i de la història de la filosofia. P.e.: El text analitzat és molt important perquè en ell l’autor... També representarà la culminació d’una tradició-escola que.... Fins i tot en l’actualitat pensadors com...

No oblideu que, especialment si sou en un examen o en unes oposicions, quan doneu la vostra pròpia opinió personal, aquesta ha de ser moderada i molt respectuosa (en especial amb un clàssic), també ha de quedar perfectament argumentada referint-se als apartats anteriors. I tingueu en compte elsprocediments que recomano per a encarar l'anàlisi i estudi dels textos.